Presentació
Els polígons industrials conformen els espais físics on s’allotja actualment la major part de l’activitat industrial del país però no són encara considerats al mateix nivell que les infraestructures civils o els barris urbans.
Què cal fer, en un futur immediat, per a consolidar les indústries actualmente establertes i atraure noves indústries, i així permetre la creació d’activitat, riquesa, benestar i nous llocs de treball?
Quines accions de rehabilitació i adequació dels polígons a les noves exigències productives podríen aportar una major competitivitat, unes millors prestacions i un menor impacte ambiental?
La Universitat, en aquest cas la UPC, per la seva missió i posició, vol impulsar la recerca i desenvolupament d’aquestes accions perquè s’hi sent compromesa, tal com en dècades passades ho va fer col·laborant en la rehabilitació del parc d’habitatges socials.
El grup de recerca LiTA (Laboratori d’innovació i Tecnologia a l’Arquitectura) assumeix aquest repte de promoure aquesta SEGONA jornada de trobada i debat de les comunitats tècnica, econòmica i social preocupades pel futur compartit dels polígons industrials.
30 de gener de 2019
Horari: Dimecres de 9h a 14h.
Veure programa
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès
Objectiu
L’objectiu d’aquesta jornada és compartir i divulgar les diverses visions sobre l’estat actual dels polígons Industrials i alhora debatre sobre les properes intervencions a realitzar per a la seva actualització.
Cal plantejar la problemàtica i alhora les posibles solucions, en totes les seves vessants i disciplines, relacionades amb aspectes urbans, ecològics, socials, tècnico-constructius, etc.
És important que la diversitat dels agents implicats es puguin trobar, compartir una diagnosi i consensuar les prioritats d’intervenció, a curt i mitjà termini.
On som?
Durant els últims anys, a causa de la crisi econòmica i de la reconversió industrial que l’ha acompanyat, hi ha hagut un apreciable deteriorament dels polígons industrials. Aquest deteriorament ha anat acompanyat d’un estancament:
- No s’ha actualitzat ni evolucionat el marc legal.
- No s’han aplicat les inversions que hi corresponien.
- No s’ha desenvolupat la creaciód’una xarxa de coneixement compartit.
- No s’ha estimulat la innovació tècnica per a dur a terme les accions de rehabilitació, ampliació i millora.
Sessió 1. USUARIS
Com han de col·laborar entre si les diverses comunitats d’usuaris dels polígons industrials?
En els polígons industrials hi conflueixen interessos de diverses comunitats d’usuaris com ara els treballadors, els empresaris, els prestadors de mobilitat i logística, les gestores de residus, l’administració pública o les companyies de subministre.
Com es fan paleses les necessitats i interessos de cada comunitat així com els recursos i competències que podría mobilitzar cadascuna d’elles per a la millora de l’activitat conjunta dins de cada polígon industrial?
Els polígons industrials han de ser necessàriament espais col·laboratius d’activitat económica d’acord amb les noves formes de producció i consum en un món que será més global i sostenible.
Promoure i reglar aquesta col·laboració será probablement la clau de l’exit d’una evolució positiva d’aquestes àrees construides.
Les actuals àrees de producció evolucionaran positivament si són capaces de mobilitzar la col·laboració franca i equilibrada entre les diverses comunitats d’interès.
Sessió 2. GESTIÓ
Com ha de ser el format de gestió capaç d’impulsar amb agilitat i garanties les voluntats i recursos per a la millora?
Les ciutats tradicionals tenen una llarga experiencia de gestió i governança de les multiples activitats que s’hi desenvolupen, la qual s’ha anat adaptant a les noves situacions plantejades. Les árees d’activitat econòmica son més recents i la seva dinámica encara ha de superar els marcs regulatoris de la ciutat residencial i comercial.
Caldria desenvolupar nous marcs de gestió i governança que facilitin una evolució àgil i favorable per a la producció , sempre garantint un equilibri de beneficis i càrregues.
Sessió 3. QUALITAT
Com s’ha de definir la qualitat, mesurar-la i acreditar-la?
La qualitat d’un espai urbà per a l’activitat económica no és un paràmetre ni establert, ni consensuat ni immutable en el temps. Es fa necessari anar definint entre tots els interessats els paràmetres de qualitat d’aquests espais i acordar la seva valoració.
Caldria definir estandards de qualitat contrastats, que estiguin acreditats i que reflecteixin els esforços de millora que es fan en aquests espais per tal de mantenir-los al dia i satisfer les noves necessitats emergents.
La industriabilitat d’un espai per a la producció és un aplec d’un conjunt de condicions objectives que garanteixen el bon desenvolupament d’una activitat econòmica, tal com l’habitabilitat ho és en el cas del món residencial.
Sessió 4. TÈCNICA
Quines noves tècniques constructives caldrà desenvolupar per a ser més eficients en la millora d’aquests espais?
Quan progressivament es desenvolupinels recursos i les voluntats per tal de millorar la qualitat dels espais per a la producció, hom precissarà de tècniques adequades de construcció i condicionament més actualitzades per a fer-ho posible dins dels paràmetres futurs de temps, cost i qualitat.
Ateses les característiques del sector de la construcció cal començar ja des d’ara aquest rearmament tècnic per estar preparats per entomar aquest nova demanda.
Cal fer una crida al sector de la construcció per tal que mobilitzi la seva capacitat d’innovació per adaptar-se a aquest repte futur, i fer-ho en les millors condicions dins del nou escenari d’eficiència i sostenibilitat.
Inscriu-te a REfabriCAT.2019
ENTRADA LLIURE / AFORAMENT LIMITAT / INSCRIPCIÓ PRÈVIA
Sessions finalitzades.